Odio la mentira, hace poco me acusarón de ser una mala persona y una mentirosa. Mala persona no sé, depende de quien te juzgue, pero mentirosa no, la persona que me hizo esas acusaciones quízás tendría que mirarse al espejo. No me importa ya no.
Hablo de la mentira gratuita, no de nada personal ( como digo eso quedó atrás) ¿ Porqué la gente se miente a si misma? o nos mentimos, porque yo no estoy libre. de lo que si estoy libre es de mentir a los demás.
No escribo mucho aqui porque tengo otro blog, mejor dicho mi viejo blog.
http://anamorgana.blogspot.com
AMOR UNIVERSAL
dejo poemas de
MIQUEL MARTÍ POL
AUTOBIOGRAFIA
Del clastre matern
- per dir-ho com els llibres-
vaig passar directament a la fàbrica.
I em sentia desolat i enyorós
quan van donar-me l`uniforme
Els primers dies plorava pels racons
ila fressa de les màquines
em resonava dins el cap durant vint-i- quatre hores.
Va ser creixença difícil,
ho confesso
Però ara ja tinc la pell tan dura
com el que mès,
he deixat enrera tot el que em podia
recordar els anys d`esforç
i espero en pau l`hora de tornar
al si de la terra
- per dir-ho com els llibres
ESTE POEMA ME RECUERDA MI INFANCIA ADOLESCENCIA Y JUVENTUD Y PORQUE ME GUSTA Y EL SIGUENTE SENCILLAMENTE ME PARECE HERMOSO
COLORS
No fa més densa la llum
el teu cos que ara tinc
als braços, ni és llunyana
la tarde en els teus ulls
expectants i tan tendres.
S`atura el temps en cada
paraula, repetida
perquè esdevingui nova,
i és colpidorament
fàcil de creure si
puc tenir-te entre els braços.
|
hesse (28.10.08 15:41) niña; estos dias me conecto poquito y no miro casi nunca el correo... pero de no querer hablar contigo nada de nada... a ver si coincidimos que me encanta hablar contigo, bombón... besitos |
|
Maria / Página web (7.11.08 21:36) Molts dels poemes de Miquel Martí Pol van directes al sentir del més endins, són com arrelats en el fons de l'ànima, però en els darrers anys en fujo dels poemes que fan patent la grisor de la vida, prefereixo la llum i el somriure, l’estela que deixa estimar i ser estimat, escorcollar els instants per tal de treure’n el més bonic de cascun d’ells, la foscor, l’hivern i les llàgrimes venen per si mateixes. Una abraçada Anna. |
|
ignacio / Página web (17.1.09 13:40) No sirve para nada la mentira, aunque daño cuando la emplean contra uno, al final, siempre se termina descubriendo la realidad. Besos para tí. |
|
Igna / Página web (25.11.10 15:36) No puedo acceder a tu otro blog Ana. Las mentiras suelo aceptarlas cuando al final descubro que son piadosas, nunca para hacer mal. Besos. |